FANDOM


Ferran I de Catalunya (Viena, 1 de juny 1754 - Barcelona, 6 de desembre de 1819) comte de Barcelona i rei de Majorca com a Ferran III des de 1765 i fins l'any 1806. L'any 1814 va esdevenir el primer rei de Catalunya, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.

Orígens familiars Edit

Va néixer l'1 de juny de 1754 al Palau de Schönbrunn de la ciutat de Viena sent el quart fill mascle de l'emperador Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic i Maria Teresa I d'Àustria. Fou nét per línia paterna de Leopold I de Lorena i Elisabet Carlota d'Orleans, i per línia materna de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Fou germà, entre d'altres, dels emperadors Josep II i Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic; Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma), casada amb Ferran I de Parma; Maria Carolina d'Àustria, casada amb Ferran I de les Dues Sicílies; i Maria Antonieta d'Àustria, casada amb Lluís XVI de França.

Rei de Majorca Edit

Amb la mort de l'emperador Francesc, els territoris austríacs varen ser dividits entre els seus fills: el primogènit Josep va esdevenir emperador romanogermànic; Leopold (qui després seria l'emperador Leopold II) esdevingué gran duc de la Toscana; i Ferran, rei de Majorca. Des de l'any 1765 i fins a l'any 1771, Ferran III governà des de Barcelona el Regne de Majorca a través d'un Consell de Regència nomenat per la seva mare. L'any 1771 assumí el govern absolut de Catalunya i es dedicà a portar a terme nombroses reformes de caràcter il·lustratiu. Portà a terme reformes en la política industrial i en la llibertat personal, feu polítiques agràries destinades a augmentar la productivitat.

Amb l'ocupació francesa durant les Guerres Napoleòniques fou desposseït del seu càrrec i hagué d'abandonar la ciutat. Amb la signatura del Tractat de Campo Formio (1797) Catalunya va ser annexionada a França. Tot i que va mantenir el títol de comte de Barcelona, Ferran III i la seva cort es traslladaren a Palma que restà com a regne sota protecció francesa fins que, amb el tractat de Banyalbufar (1806), les illes Balears i Pitiüses foren formalment annexionades a l'Imperi Francès. Com a conseqüència d'aquest darrer tractat, Ferran III va haver de renunciar als seus títols i marxà cap a Viena.

La derrota francesa propicià el retorn de Ferran a Catalunya, entrant triomfalment sobre la ciutat de Barcelona el 23 de setembre de 1814.

Rei de Catalunya Edit

En el marc de les negociacions del Congrés de Viena, Ferran va ser coronat com a rei de Catalunya el 10 de novembre de 1814 com a Ferran I. Aquest canvi de nom no només significà que el regne de Majorca va deixar d'existir sinó també la imposició i triomf de l'Antic Règim centralitzant a la cort de Barcelona. Ferran I es va recolzar en el baró d'Eroles, president del consell i home de confiança del rei, per dur a terme totes aquestes reforme i aturar així les idees liberals impulsades amb la revolució francesa i que caracteritzaren el període restauracionista a tota Europa.

Ferran I va morir el 6 de desembre de 1819, deixant el tro de Catalunya al seu fill Francesc Josep -futur Francesc I- i sent soterrat a la cripta reial de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Núpcies i descendents Edit

Es casà el 15 d'octubre de 1771 a la Catedral de Barcelona amb Maria Beatriu d'Este, filla del duc Hèrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. D'aquesta unió nasqueren:

  • Josep Francesc d'Àustria i Este (1772)
  • Maria Teresa d'Àustria i Este (1773-1832), casada el 1789 amb el rei Víctor Manuel I de Sardenya
  • Josepa d'Àustria i Este (1775-1777)
  • Maria Leopoldina d'Àustria i Este (1776-1848), casada el 1795 amb Carles II Teodor de Baviera
  • Francesc I de Catalunya (1779-1846), rei de Catalunya (1819-1846)
  • Ferran Josep d'Àustria i Este (1781-1850), militar durant les Guerres Napoleòniques
  • Maximilià Josep d'Àustria i Este (1782-1863), Gran Mestre de l'Orde Teutònic
  • Maria Antònia d'Àustria i Este (1784-1786)
  • Carles d'Àustria i Este (1785-1809), arquebisbe i primat d'Hongria
  • Maria Lluïsa d'Àustria i Este (1787-1816), casada el 1808 amb Francesc I d'Àustria

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori