FANDOM


Logotip EA.png

Esquerra Alternativa és una organització política catalana formada l'any 1998 com a coalició de diferents partits d'esquerra, liderada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu). Va transformar-se en partit l'any 2004 amb la dissolució dels partits que conformaven la coalició, molts dels qual varen passar a ser corrents interns.

El seu líder i portaveu és Albert Miralles. Al parlament europeu forma part del grup parlamentari de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (EUE/EVN) i a més és membre del Partit de l'Esquerra Europea (PEE). El seu butlletí mensual és L'Alternativa i la seva organització juvenil, Alternativa Jove (AJ).

Història Edit

En 1991 s'havia creat la federació Iniciativa d'Esquerra i Progrés (IEP), com un pas més ellà de la coalició entre el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i Socialistes d'Esquerra (SE). La seua finalitat no només era recompondre l'espai a l'esquerra de la socialdemocràcia a Catalunya, sinó obrir-se a nous moviments socials arran del canvi de paradigma polític europeu resultat de la desfeta del bloc comunista i la dissolució de la Unió Soviètica.

A nivell organitzatiu va haver-hi diferències sobre si els partits integrants devien cedir completament la seva soberiania a IEP i conformar-se com a partit únic o si, pel contrari, IEP devia ser una plataforma electoral i programàtica mantenint la independència de cada partit. L'apropament i coalició amb Els Verds va conduir també a replantejar-se l'assumpció d'un programa ecologista i ecosocialista vers la tradició obrerista.

En aquest escenari, tant els partits integrants d'IEP decideixen la seva disolució i posterior fusió amb Els Verds per a formar el partit Iniciativa Verds (IV) l'any 1997. Però, un sector important del PSUC (45% dels delegats al congrés de 1997) contrari a la congelació i dissolució del partit decideix constituir-se com a partit independent, el Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu).

El 1998 el PSUC Viu va impulsar una nova plataforma política per la confluència de l'esquerra alternativa on participaren des d'independents a col·lectius llibertaris així com diversos partits extraparlamentaris de caire trotskista: el Partit Obrer Revolucionari (POR), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) i el Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT). El Partit Comunista de Catalunya (PCC) va ser convidat a participar dins de d'aquesta plataforma, però va rebutjar sumar-s'hi.

Al juny de 1998 es va constituir la plataforma Esquerra Alternativa (EA), el primer portaveu de la qual fou Antoni Lucchetti, qui llavors també era secretari general del PSUC Viu i diputat al Parlament de Catalunya. Lucchetti va encapçalar el partit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 mentre que el llavors eurodiputat Salvador Jové va encapçalar les eleccions al Parlament Europeu d'aquell mateix any. El fracàs a les eleccions i pèrdua de representació parlamentària tant a Catalunya com a Europa va significar un primer obstacle. No obstant, l'extraparlamentarietat tant d'EA com del PCC va permetre un nou apropament entre ambdues organitzacions que culminà amb la formació de la coalició electoral Front d'Esquerres (FE) al juliol de 2002. Per la seva banda, Lucchetti va abandonar el càrrec de portaveu a la IIa Assemblea (2001) i el va succeir Salvador Jové al capdavant del partit.

Les eleccions municipals i parlamentàries de 2003 significaren un relatiu èxit per a la coalició d'esquerres, assolint més de setanta regidors i una alcaldia (Martorelles) així com dos diputats al Parlament. No obstant, el candidat d'EA (Salvador Jové) no va aconseguir l'acta de diputat ja que ocupava el tercer lloc.

La IIIa Assemblea d'EA (2004) va ser determinant per al seu futur, doncs la federació de partits va decidir transformar-se en un únic partit fusionant tots els seus membres, si bé alguns (cas del PRT i de Revolta Global, partit successor de la LCR) es varen negar a fusionar-se i abandonarien la federació en el transcurs de la mateixa assemblea. A més, Jové va ser succeït per David Companyon al capdavant d'EA.

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2007 es traduïren en un notable creixement en vots del Front d'Esquerres i el conseqüent assoliment de l'escó per part del David Companyon com a candidat d'EA. El mateix Companyon va resultar reelegit portaveu aquell any així com del 2011.

A les eleccions de 2011 varen significar una cert pèrdua de vots però la coalició va mantenir els tres escons incloent-ne el d'EA. No obstant això, Companyon no va obtenir l'escó com a candidat d'EA però sí Lorena Vicioso, qui aconseguí l'escó pel Baix Llobregat.

Ad blocker interference detected!


Wikia is a free-to-use site that makes money from advertising. We have a modified experience for viewers using ad blockers

Wikia is not accessible if you’ve made further modifications. Remove the custom ad blocker rule(s) and the page will load as expected.

Més wikis de Wikia.

Wiki aleatori